Huí milers de valencians i valencianes hem fet una demostració d’unitat sense precedents en les últimes dècades. Persones de totes les ideologies i vingudes de tots els racons del país hem decidit unir-nos per a exigir que ens deixen de tractar com a ciutadans de segona.
L’infrafinançamaent no és un caprici del govern valencià, no és una excusa per reclamar l’ajuda de l’ Estat, és una obvietat que, inclús els negacionistes del PP, encara que amb la boca xicoteta, comencen a admetre. Són més de 11.000 milions d’euros de deute els que ofeguen la nostra gestió, perquè són ja més de trenta cinc anys d’autogovern i d’assumpció de competències, trenta anys que han anat aprofundit l’escletxa econòmica entre els diferents territoris.
Així doncs, ens trobem amb els greus problemes d’una ciutat capdavantera en el sector turístic, com és Benidorm, que veu amb angoixa com els més d’onze milions de pernoctacions no són suficients per modificar les polítiques recaptatòries en hidrocarburs o tabacs, ni per fer front a necessitats llargament reclamades com ara la creació d’una nova comissaria de policia, la finalització del Passeig de Ponent, de l’IES Pere Maria o l’eliminació del peatge de l’autopista.
O com també ocorre a Callosa, amb problemes endèmics de comunicació amb la resta de pobles i ciutats de la Marina Baixa, i d’ordenació del propi municipi, els problemes derivats d’unes polítiques de protecció del sector agrari totalment insuficients, a les que hem d’afegir la manca d’interés per conservar i potenciar el patrimoni històric i cultural, així com el paisatge natural, que queda en un segon pla com a conseqüència d’unes inversions escasses i mal gestionades que fan perillar espais claus de la Comarca.
O a Altea, que sent una ciutat d’un encant turístic molt particular, presenta uns problemes de comunicació i accessibilitat que augmenten exponencialment en estiu i que es podrien resoldre, en part,amb l’alliberament del peatge de l’A-P7, un problema que comparteix també la Nucia, que, a més a més, arrossega altres mancances quant a l’assistència sanitària i les instal·lacions educatives, com ara la creació d’un tercer col·legi i del segon institut. I no ens podem oblidar de Polop, que té serioses carències quant a servicis o recursos necessaris per a una bona convivència comunitària i un desenvolupament social com podría ser la creació d’una guarderia pública o unes millores d’accés.
La llista és infinita si afegim també els problemes estructurals que afecten la Vila Joiosa, que ha reclamat durant anys l’ampliació de l’Hospital Comarcal i l’accés al mateix des de la circumval·lació de la N-332, així com la construcció de dos centres d’infantils,-el CEIP Esquerdo duu ja més de trenta anys en barracons- i la adequació de l’IES Marcos Zaragoza, en unes condicions lamentables.
Esta és la realitat i la resta literatura, però si volem canviar-la haurem de començar per acceptar-la i no negar-la, com han fet fins ara els diferents governs de l’Estat espanyol que, dissortadament, han vingut gestionant els recursos de totes les valencianes i valencians. La nostra responsabilitat, com a representats públics, consisteix en denunciar un sistema injust, capriciós i canviant en funció dels interessos polítics del govern de torn.
Per totes aquestes raons aquest 18 de Novembre, hem estat a la Manifestació reclamant un Tracte Just per a la nostra comarca i per als nostres pobles.