Altea es va convertir un any més en la capital de la cultura i les lletres valencianes contemporànies, en el transcurs del lliurament de la segona edició dels Premis Altea de Literatura i Investigació, projecte que es va encetar l’any passat gràcies a Diego Zaragozí, regidor de Compromís.
El dissabte 24 de març a la nit, en Palau Altea, es van lliurar els premis d’enguany que van recaure en Rafael Roca, Mercè Climent i Tom Colomer. A més es va concedir el Premi Estela d’Honor, que reconeix la trajectòria en l’àmbit de la literatura, l’art o la investigació a títol pòstum, i que enguany va rebre la família del pintor alteà Joan Navarro Ramón.
Personalitats del món de la cultura, de la universitat i de la política van estar presents en el lliurament dels guardons alteans.
El president de les Corts Valencianes, Enric Morera; el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona, Àgueda Micó coportaveu de Compromís, junt amb diferents regidores i regidors de la comarca de Compromis, van acompanyar a l’alcalde d’Altea, Jaume Llinares, que va actuar com a amfitrió.
L’obra guanyadora del Premi Francesc Martínez i Martínez, se centra a analitzar 151 epístoles que mai han vist la llum, del poeta, periodista i polític Teodor Llorente, que van ser reproduïdes fa molts anys i de manera marginal, i que Llorente va redactar i va enviar a un total de 24 autors.
Per al guanyador, Rafael Roca, suposa una satisfacció arreplegar aquest guardó, i recordava la figura de Teodor Llorente “com lider i ideòleg de la branca valenciana de la Renaixença, el moviment de reivindicació lingüística i cultural que compartim amb catalans i balears. A més, va anar el personatge més influent i decisiu del món social i cultural valencià de la segona meitat del segle XIX. Així doncs, no solament és l’escriptor que aporta una més extensa producció lírica, sinó també el que major qualitat lingüística i literària acredita”, va concloure el guanyador del Premi Francesc Martinez i Martinez, Rafael Roca.
L’obra guanyadora del Premi Altea de literatura infantil juvenil va ser per a “Murta i els minairons”, de l’escriptora alcoiana Mercè Climent Payà. La guanyadora és enginyera agrònoma i llicenciada en Filologia Hispànica, i en l’actualitat viu a Gandia i compagina l’escriptura amb la labor d’editora de Lletra Impresa Edicions. Escriu per a xiquets i per a adults, però sempre amb la consigna de crear bellesa amb les paraules.
En la novel·la infantil guanyadora del Premi Altea, Murta és la protagonista. Una xiqueta que viu entre les comarques de la Safor, la Ribera i el Pallars Sobirà i parla d’una manera peculiar. Una mica per casualitat i una mica per curiositat, trobarà un canó de minairons i li’l portarà a casa. Els minairons són éssers tan xicotets que poden viure milers d’ells en un canó de canya.
Murta i els minairons és una història de mitologia i tradicions pròpies (els minairons, la nit de Sant Joan, les falles dels Pirineus), omple de màgia i de fantasia, on el nostre paisatge deixa de ser escenari per a convertir-se en personatge: la Murta, la serra de la Serrella, el riu i les muntanyes del Pallars Sobirà…
Per a Mercè Climent, “guanyar el Premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil ha sigut una alegria immensa. De fet, encara que he publicat algunes novel·les infantils, com Lina Panxolina i el quadern màgic, Marc i el poder sobre el temps, La flauta màgica o El misteri dels Reis d’Orient, mai cap d’elles havia rebut un guardó”, va destacar Climent.
Finalment, l’obra guanyadora del Premi Carmelina Sánchez-Cutillas de novel·la i prosa creativa va recaure la novel·la “Gens il.llustres” de Tom Colomer Saus.
Gens il•llustres és un text escrit per un jove de 17 anys que ha agafat els seus propis cognoms des de mitjan segle XIX i els ha analitzat en el període d’uns cent cinquanta anys, és a dir, remuntant-se cinc —fins i tot sis— generacions, i ha narrat el que va passar, enllaçant-ho amb el context de la important industrialització de la ciutat de Sabadell. El centre de la novel·la són tres generacions de Colomers i de Saus, que es creuen màgicament diverses vegades.
Per a l’autor, “Aquesta història és fruit de la impotència de veure morir gent a la meua al voltant i adonar-me que amb ells es perd la seua memòria, irremeiablement. Per açò m’he ficat en el món de la literatura: per a intentar emmagatzemar tot el patrimoni familiar possible”, va destacar Tom Colomer.
(Font: Ajuntament d’Altea)